La situació de les llengües minoritzades a Europa per: Miquel Strubell La conferència donada aquest any està englobada dins la multitud de conferències que han anant donant-se per celebrar l'any europeu de la diversitat lingüística. El conferenciant va ser el senyor Miquel Strubell, professor de la Universitat Oberta de Catalunya.La conferència estava dedicada a la situació de les llengües minoritzades a Europa. Una llengua minoritzada és aquella que perd àmbit d'us. Té dos possibles futurs: la >substitució lingüística que implica la mort de la llengua minoritzada o en altre cas la normalització lingüística. Amb aquest Any Europeu de les Llengües 2001 declarat pel Consell d'Europa i la Unió Europea es pretén incidir sobre la gent acostumada a ser monolingüe: en una Europa on s'està integrant una àmplia col·laboració entre països, és necessari que es doni el multilingüisme. És a dir, cal incidir en la idea que el monolingüisme està passat de moda. Així a la vegada es tracta de donar el suport i l'impuls necessari per que els diferents parlants aprenguin altres llengües. El conferenciant ens explicà, però, com en aquesta situació es dóna una contradicció. L’Any Europeu contempla les 11 llengües europees oficials amb les que la Unió Europea es comunica amb els seus ciutadans; i al final de la llista on s'esmenten aquestes, apareix un darrer apartat al que anomenen "altres". Aquestes, en un estudi d’Eurobaròmetre, es quantifiquen en un 1%. Dins d'aquest 1% (percentatge que òbviament a la realitat és molt més ampli) s'inclouen entre altres els 7.000.000 de parlants de la llengua catalana.Podem d'aquesta manera dir, segons afirma el senyor Strubell, que un dels principals problemes d'aquestes llengües minoritzades és que es parlen a llocs on es dóna un bilingüisme generat per la doble oficialitat d'aquesta amb una altra que va superposant-se; i és l'abús d'aquest bilingüisme el que està llevant utilitat a moltes de les llengües que es troben en situacions semblants a la del català. Davant aquest problema el conferenciant va destacar la importància de donar suport a aquestes llengües minoritzades i la necessitat de que l'ajuda que rebin no sigui genèrica. Va citar la dita: "Entre el fort i el dèbil és la llibertat que oprimeix i la llei que allibera". Europa està formada per diferents estats que en la gran majoria són els que decideixen i els qui tenen coses a dir. Aquests estats són o han estat en la seva majoria opressors, com per exemple França o Espanya. Això fa que en general el futur de les llengües minoritzades resulti incert. Per una part, moltes d'aquestes disposen de les eines de la societat de la informació i l'aparició en televisió canvia molt l’actitud però de fet, el cert es que des d'Europa hi havia un suport experimental per aquestes llengües i ara s'ha acabat.Què farà la Unió Europea? El cert és que el Parlament europeu és més favorable a continuar donant suport que no els estats. Què faran els estats? El cert és que continuen tenint el poder. Per sort, cada vegada més s'està donant poder local a molts llocs. Encara que, segons opina el senyor Miquel Strubell és millor que l'Estat reguli perquè si no la llengua fort acaba matant a la dèbil. Fa nou anys es va redactar la “Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries”, segons ens va explicar el conferenciant, la qual només du tres anys vigent a l’Esta espanyol, la qual pretén defensar aquestes minories. Aquesta conté una sèrie d'articles i com si es tractés de la carta d'un restaurant, cada estat ha de fer una tria entre ells. Espanya va triar uns quants, els que menys li comprometien a defensar les llengües minoritzades o en tot cas ho feien d'una manera molt subtil. Per al senyor Miquel Strubell l’única possible solució és que els estats es modernitzin. El conferenciant, va utilitzar molts exemples trets d'estudis en els que havia col·laborat (com per exemple l'Euromosaic, que estudia, a més, la forma en que el sistema educatiu atén a les necessitats de mercat laboral). Aquests van ser molt il·lustratius i resultaven al mateix temps anècdotes interessants. Així podríem esmentar: El català: és un cas poc típic de llengua minoritzada o minoritària. Disposa de diversos mitjans de comunicació: televisió, diari...; textos jurídics, universitats, textos universitaris... Ben bé com si es tractés d'una de les llengües importants d'Europa. No fa falta dir que la seva literatura és equiparable a la de les altres llengües europees.El còrnic apareix a Europa com un cas únic de llengua ressuscitada que es torna a parlar en el nucli d'un centenar de famílies. L'alemany a Alsàcia, és un cas curiós en el que la presència d'aquesta llengua a l'escola és molt miserable mentre que al mateix temps resulta molt útil per al món laboral i comercial. El Turc a Grècia és un cas invers. Hi ha molta llengua turca a l’ensenyament però té molt poc prestigi laboral. Hi ha escola però no serveix per a la feina.La minoria més privilegiada és la costa de Finlàndia en la que es parla suec. A Finlàndia es reconeixen 2 llengües al mateix nivell (suec i finès) encara que només és un 9% d'entre una població de 4.000 parlants la que parla Suec. El sard és la llengua més semblant al llatí, però desapareix ràpidament.El cors és un cas de llengua minoritzada en la que es du a terme la monolingüització a favor de la substitució amb els joves. Això denota un intens autoodi cap a la pròpia llengua.Cal remarca una altra vegada que el conferenciant va incidir en que el únic canvi que seria veritablement favorable a les llengües minoritzades seria que canviessin la forma d'actuar els estats; però estaríem somiant un canvi polític que la majoria d'estats no estan disposats a assumir.